Fisioteràpia
La Fisioteràpia ofereix serveis a individus i poblacions per desenvolupar, mantenir i restablir el moviment i la capacitat funcional màxima durant tota la vida. Això inclou proporcionar serveis en els casos on estan amenaçats el moviment i la funció per: lesió, envelliment, malaltia, trastorn i condicions o factors ambientals.
El moviment funcional es considera fonamental per a un estat de salut òptim. La Fisioteràpia s’ocupa d’identificar i maximitzar el potencial de qualitat de vida i el moviment dins dels ambits de la promoció, prevenció, tractament, habilitació i rehabilitació.
Això busca el benestar físic, psicològic, emocional i social i involucra la interacció entre el fisioterapeuta, els pacients, altres professionals de salut, les famílies, els cuidadors i les comunitats, en un procés en el qual s’avalua el potencial de moviment i els objectius acordats, utilitzant els coneixements i habilitats úniques dels fisioterapeutes.
Esportiva
La Fisioteràpia Esportiva és una especialització de Fisioteràpia, la qual va dirigida a totes aquelles persones que realitzen una pràctica esportiva de forma regular, ja sigui dins d’una pràctica bàsica, amateur, d’elit i/o d’esport-salut.
Consisteix en una pràctica clínica en la qual s’apliquen dos tipus de tractaments: el preventiu, d’una banda i, per l’altre, el conseqüent de la pràctica esportiva: les temudes lesions.
1º Els tractaments preventius
Els que s’utilitzen per millorar les condicions musculars de l’esportista i consisteix a controlar els factors de risc que predisposen a lesions.
L’entrenament preventiu serveix per detectar desequilibris musculars, alteracions posturals, gestos erronis o problemes d’higiene postural. Aquí fem servir el clàssic massatge esportiu, per relaxar o tonificar, depenent del moment que es realitzi la sessió, els exercicis específics, la propiocepció, embenats funcionals i kinesiotapes. L’execució i les maniobres són completament diferents i, per tant, els efectes que busquem també ho són.
2º Els tractaments lesionals
En aquestes situacions el que fem habitualment és tractar adequadament les lesions de cada esport i així disminuir les recidives o possibles recaigudes de la lesió. A més es marquen unes pautes de conducta que facilitaran la recuperació de l’esportista, accelerant al màxim els processos biològics de reparació de la lesió. L’objectiu és recuperar la major funcionalitat del segment afectat en el menor temps possible.
Després d’això, es produeix l’adaptació de l’esportista als entrenaments per posteriorment readaptar-lo a l’esforç i, finalment, al gest esportiu. Per aconseguir aquests objectius és necessari que l’esportista i el fisioterapeuta formin un equip. Aquest és el compromís que els fisioterapeutes exigim als nostres atletes per així escurçar al màxim els temps de recuperació. L’esportista ha de ser estricte amb els temps de recuperació, en l’execució dels exercicis proposats, en el nombre de sessions a realitzar, etc.
Respiratòria
Adreçat a adults i nens amb problemes respiratoris, des de bronquitis en pediatria com fibrosi quística fins a EPOC, etc.
L’objectiu de la fisioteràpia respiratòria és aconseguir una millora dels símptomes, que la progressió de la malaltia crònica vagi més lenta, o que es recuperi gràcies a evitar una infecció per excés de mucositat als pulmons al llarg del temps. Aconseguint la màxima capacitat física, mental, social i laboral de cada pacient.
Miofascial
Per comprendre el que és la teràpia miofascial, abans cal explicar el que és una fàscia. Perquè us feu una idea, tot el cos per sota de la pell està protegit per una fàscia superficial que està adherida a la pell. Per sota d’aquest embolcall general del cos tenim els diferents òrgans i estructures que també tenen una fàscia pròpia, la fàscia profunda. Exemples de fàscies en el cos són: fàscia lata, fàscia plantar, fàscia toracolumbar, etc.
Dins de les teràpies miofascials, és a dir, aquelles dirigides a solucionar problemes de tipus múscul–fàscia, hi ha diferents tècniques: algunes consisteixen a pressionar amb un o diversos dits el “punt gallet” (aquell que desencadena el dolor muscular), unes altres a recolzar tota la mà i intentar buscar el lliscament de la fàscia, tècniques invasives (punció seca), estiraments, relaxació post-isomètrica, etc.
Punció seca
La punció seca es defineix com una tècnica de fisioteràpia invasiva on s’utilitza una agulla com a eina de tractament, sense introducció de cap tipus de substància.
Es fa servir per al tractament dels punts gallet miofascials (contractura) que es troben al muscle generant dolor, contracció i feblesa. La seva gran efectivitat radica que l’agulla, al contrari de les mans dels fisioterapeutes, pot arribar de manera directa al punt gallet miofascial, cosa que permet desactivar-ho de manera més ràpida.
Amb la punció seca generem una sèrie d’efectes neurofisiològics com són la regeneració correcta de les fibres afectades, disminució del dolor i millora de la mobilitat.
Drenatge limfàtic
El drenatge limfàtic és una tècnica amb la qual es pretén ajudar a millorar el funcionament del sistema limfàtic.
La limfa és el líquid que circula pel nostre cos transportant les substàncies de desfet derivades de processos metabòlics i que han de ser eliminades per no produir danys en l’organisme. Quan aquesta substància s’estanca poden aparèixer complicacions, algunes de les quals són molt lleus, com és el cas de la cel·lulitis, l’acne o les varius, però unes altres poden ser més greus, com és la fibromiàlgia o els limfoedemes.
Per evitar això o per tractar de pal·liar els seus efectes els terapeutes utilitzen mitjans manuals per estimular el moviment de la limfa. Així, usant les mans, es realitza un massatge suau, indolor i no invasiu que ajuda la limfa a desplaçar-se del lloc en el qual es troba estancat perquè aquest sigui eliminat o drenat pel propi cos.
Massatge esportiu
És un mitjà físic manual, propi de la fisioteràpia esportiva, que tracta a l’esportista per millorar el rendiment i prevenir lesions. Les articulacions, els músculs, els lligaments i els tendons que són sotmesos a fortes tensions biomecàniques ocasionades per la pràctica esportiva. Això predisposa a lesions que poden anar des de la simple contractura fins al dolor crònic.
És una teràpia manual profunda i intensa que es caracteritza per l’aplicació de compressions, friccions, pressions…
en els grups musculars amb major to muscular a causa de la càrrega d’entrenament.
Els objectius principals del massatge de descàrrega són:
– Prevenció de lesions
– Millorar el rendiment muscular
– Recuperació post entrenament/competició per a les següents sessions de treball
– Preparar la musculatura per a una futura competició
– Reduir la fatiga i els dolors musculars provocats per l’entrenament.
Massatge terapèutic
En si mateix el massatge és una forma d’art terapèutic, ja que tant la forma d’aplicar el tractament sobre el pacient com l’elecció de la manera més adequada de fer-ho ens obliga a seleccionar entre una àmplia gamma de possibilitats i la seva particular forma de realització, tot això ben efectuat incidirà directament en els resultats del tractament aplicat.
Quan parlem de teràpia amb massatge o massoteràpia ens referim concretament a tècniques que s’utilitzen per recuperar a pacients afligits de patologies concretes que han estat diagnosticades per un metge i han de ser aplicades per un professional de la salut degudament preparat per prestar l’atenció tècnica i sanitària de forma eficaç i adaptada a cada tractament.
Els beneficis de la massoteràpia són:
- Afavoreix el flux sanguini.
- Drena la limfa.
- Relaxa la musculatura al mateix temps que la prepara per a l’acció.
- Té un efecte sedant recuperador sobre el sistema nerviós.